Una història del retaule medieval a Catalunya

Descripción

A l’Europa occidental, a finals de l’edat mitjana, el retaule (retrotabulum) va esdevenir un dels suports més importants de l’aparat figuratiu –imatges i històries (imagines i historiae)– dins del temple. En el cas de Catalunya, a mitjan segle XIV va cristal·litzar una tipus de retaule amb característiques estructurals i funcionals determinades que el fan perfectament reconeixible. Estructurat com una gran pantalla, amb un focus icònic i un intens desplegament narratiu, amb un cos principal damunt d’un bancal (predel·la), generalment amb guardapols i, en el cas dels retaules d’altar major, amb un sagrari eucarístic incorporat al centre del bancal, aquest tipus va mantenir la seva vigència durant molt de temps, també en l’època moderna. La proliferació dels retaules, no només a la capella major, sinó també a les capelles secundàries, junt amb la vocació invasiva i sovint el gegantisme que caracteritzen el retaule català “canònic”, van convertir-lo en un element de gran impacte pel que fa a l’estructuració física, funcional i simbòlica del temple, que és l’espai del culte i el ritu diví, però també allotja altres manifestacions i mediacions socials, secundant i desbordant la funció litúrgica. Aquest llibre es proposa omplir un buit de la nostra historiografia artística i oferir una aproximació articulada sobre la història de la retaulística catalana medieval, a partir de les perspectives tipològica, funcional, contextual i comparatista. Alhora que es posa el focus en la gènesi i l’evolució del tipus català més “canònic”, també s’indaguen els models i els precedents més antics (a partir del romànic) del retaule, s’aborda l’etapa més intensa d’experimentalisme al voltant de la tipologia retaulística (els decennis centrals del s. XIV), així com l’evolució del tipus canònic un cop aquest esdevingué hegemònic, sense menystenir les alternatives a aquest tipus que també es van fer presents a Catalunya en el s. XV. La difusió del model català en la resta de territoris de l’antiga Corona d’Aragó, i la seva virtual influència sobre l’evolució posterior del retaule en altres territoris peninsulars, afegeixen interès a aquesta dinàmica del retaule català medieval que pretenem descriure.